dimarts, 30 d’octubre de 2012

els amants



 

Com si la clivella pròxima anunciés la separació, els dos rovells esperaven, tremolosos, la seva mort.
Des del naixament al clos de l'ou havien restat sempre units, conscients de la seva raresa bivitelina. I ara, com dos amants romàntics, esperaven junts l'embat de la forquilla que els havia de separar per sempre.
Però no tot és com hom suposa..., ja que després del cop fatal, el batre de la forquilla, lluny de separar-los, els va dur a aquell estat de fusió que tot amant anhela.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Fugir


 


Corria. Corria d'aquella manera desesperada que sacseja el cos quan fugim.
Feia poc que havia descobert una emoció nova: la por. Una intrusa que li raptava el cos i n'alterava la respiració fent que el seu cor bategués de manera descontrolada.
Aquest cop, però, no corria per esquivar la foscor o per l'ensurt inesperat d'un monstre traient el cap darrera una porta o sota el llit.
La nena havia comprès una veritat d'una certesa irrefutable: tots els nens, tard o d'hora, creixen i esdevenen adults.
I corria amb petites gambades maldestres passadís enllà per fugir del temps i dels seus sevilismes, sense saber, que d'amagat, ja el duia ben enganxat a les sabates.

divendres, 19 d’octubre de 2012

Hi havia una vegada...




 

 

Hi havia una vegada una càmera que volia ser una màquina d'escriure. Somiava en poder explicar amb paraules, i no sols amb imatges, les històries que cada dia passaven pels seus ulls.

Així que per les nits, com una Sherezade sense veu, en el seu cap teixia els relats que havien enquadrat els seus objectius. Si us apropeu i escolteu, potser podreu sentir les seves històries...