dimarts, 30 d’octubre de 2012

els amants



 

Com si la clivella pròxima anunciés la separació, els dos rovells esperaven, tremolosos, la seva mort.
Des del naixament al clos de l'ou havien restat sempre units, conscients de la seva raresa bivitelina. I ara, com dos amants romàntics, esperaven junts l'embat de la forquilla que els havia de separar per sempre.
Però no tot és com hom suposa..., ja que després del cop fatal, el batre de la forquilla, lluny de separar-los, els va dur a aquell estat de fusió que tot amant anhela.

6 comentaris:

  1. La foto és fantàstica!!!! i l'escrit que bonic i quin final més optimista i ven trobat!!! en vull més!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. l'optimisme és el que falta en aquest món!! no el perdis mai! :D

      Elimina
  2. Jo vull una història igual de bonica. Jo vull ser rovell...

    ResponElimina
    Respostes
    1. no desesperis, segur que hi ha un rovell esperante ;)

      Elimina
  3. m'ha agradat molt el text hiro!! moltes vegades la senzillesa i la brevetat són capaces d'explicar mil vegades millor. oh, jo també prefereixo ser un rovell fruit d'una raresa que una mitja taronja que a sobre no és ni un ser complet..

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies! això d'escriure minirelats és més complicat del que em pensava, ser senzill i concret demana molt treball de contenció. S'ha d'anar esporgant el text com si fos un bonsai.
      jajaja totalment d'acord! mai m'ha convençut això de la mitja taronja.

      Elimina