diumenge, 18 de novembre de 2012

anunciant l'hivern


Les darreres orenetes perforaven l'aire amb els seus xiulets aguts. Aviat marxarien fugint del fred i l'hivern.
Aquest pensament m'omplia d'alegria. De sempre les he envejat sordament; tothom les prefereix als corbs.
Tot i ser negres com nosaltres, aquella pitrera blanca que llueixen al pit, i les ales i cua afuades, les fa semblar ballarins amb esmòquing. A més, la gent sempre somriu al veure-les arribar: anunciaven la primavera i el bon temps. Un poeta romàntic fins i tot els dedicà una poesia vinculant-les a un record amorós. En canvi a nosatres, els corbs, un poeta també romàntic, però bastant més lúgubre, ens féu protagonistes d'un poema sobre la pèrdua i la mort. "Nevermore".


Un esgarrip de fred li humitejà els ulls i li estarrufà el plomatge.
En un cel de plom, les antenes dels terrats es retallaven com arbres sense fulles. El corb obrí el bec i grallà amb alegria: "l'hivern ja és aquí".

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. jaja pobret! els corbs com els gats negres s'emporten la mala fama... amb lo monos que són! (al menys els gats negres...)

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo només l'he vist una vegada, suficient per agafa'ls-hi mania també. Però des de fa uns anys, les històries de corbs em recorden sempre aquest curtmetratge, http://www.youtube.com/watch?v=dj77qUPmQqA

      petons

      Elimina