dissabte, 3 de novembre de 2012

des de la finestra


   

Va treure el cap per la finestra i veié els dos rellotges que l'esguardaven sota les arcades metàl·liques, com un déu cellut. Els ulls impenetrables dels rellotges contemplaven l'entrada i sortida dels trens amb la indiferència del qui ha vist mil cops el mateix espectacle.
A l'andana no l'acomiadava ningú: no havia permès que l'acompanyessin per temor d'un comiat massa sentimental. D'aquesta manera la partença se li feia més suportable.
Per megafonia anunciaren que el tren estava a punt de sortir. Amb un gest mecànic tornà a mirar els rellotges; els mateixos que durant la guerra civil havien vist fugir milers de catalans a l'exili. Entre ells, els seus avis, que s'havien enfilat a un d'aquells trens camí de França.

I ara, molts anys després, qui marxava amb el cor encongit era ell, a la recerca d'una vida millor, d'una bona feina, i amb el desig soterrat d'un retorn no gaire llunyà.

7 comentaris:

  1. L'estació de França! Farà quatre anys des de l'últim cop que hi vaig estar i hi vaig anar precissament per tirar unes fotos amb una amiga. Tristement les vaig perdre com moltes altres coses quan em va entrar un virus al pc...

    La veritat és que el 98% de les vegades llegeixo en castellà però textos així, suposo que sobretot l'arrencada amb la primera línea, em fan veure que el català escrit literàriament és preciós.

    He vist moltes escenes que transcorren en estacions de trens, però no em preguntis perquè ara em ve el cap aquella de l'inici de "El secreto de sus ojos" del Campanella. No és que la peli sigui una meravella i és una situació totalment diferent, però mira...

    que grisos són aquests últims caps de setmana... :( petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estació de França és preciosa! jo hi vaig sovint per agafar el tren cap al meu poble. Durant un temps es va dir que la tancarien però sort que no ho van fer. És una de les poques estacions on dóna gust agafar un tren, té aquell encant de les grans estacions europees decimonòniques que tan m'agrada. I a més, és molt fotografiable.
      Recordes aquella escena del cinematògraf de "Dracula" de Coppola? sempre m'ha fet gràcia que la primera pel·lícula de la història fos la sortida d'un tren i com va reaccionar el públic davant d'aquell nou invent dels germans Lumièrie. El cinema, els llibres, l'art... tenen molt en comú amb l'acte de viatjar.

      Tinc ganes de veure la peli de Campanella, fa temps que la tinc descarregada així que potser demà m'hi poso.

      M'alegra que t'hagi agradat el text. Escriure en català és bastant diferent de fer-ho en castellà; cada llengua té una musicalitat i una cadència especial.

      Massa grisos pel meu gust...que lluny queda encara la primavera...
      Petons!

      Elimina
  2. Realment estacions com aquesta ens traslladen a un altre època. Molt maca la foto i el relat, amb un punt d'anyorança inclús abans d'empendre la marxa.

    Petons casolans!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estació de França em recorda molt a la d'Orsay de París, que ara és un museu. Llavors sí que es feien estacions maques! no com la Sants que la trobo lletja a matar.
      Per desgràcia tornem a ser un país d'emigrants, no sé si podria suportar una partença com la del conte...

      Petons! :)

      Elimina
  3. L'estació de França té encant; no com el 90% d'estacions per les que passo cada cap de setmana, que són francament depriments :S

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, sort que no la van arribar a tancar definitivament. Agafar el tren allà et fa sentir que t'espera un viatge interessant... després arribes a Sants i despertes del somni (i millor no em poso a parlar de Renfe...).

      Elimina
    2. ...ni dels quillos i chonis de discoteca poligonera que poblen els trens de dissabtes i diumenges tarda...

      Elimina