divendres, 11 de gener de 2013

L'ombra

 

L'odiava. Anés on anés sempre el perseguia.
Com s'ho havia fet en Peter Pan per  desempallegar-se'n? I el més important de tot: Per què havia deixat que la Wendy la hi tornés a cosir?
Quan creies que ja l'havies despistat, giraves el cap i la trobaves altre cop enganxada als talons, perseguint-te.
Però quan més omnipresent esdevenia era durant les tardes d'estiu, a la platja. Llavors la inclinació del sol allargava els seus contorns fins a proporcions monstruoses i gegantines.
Allà era una altra vegada, estenent-se sobre la sorra i les onades, adelantant-se als seus moviments i sentint abans que ell l'excitant plaer de la primera esquitxada dins l'aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada